Trobada 2010

cartell_tj-2010

La Trobada 2010 , celebrada a Molins de rei, va començar amb una cercavila, on cada Casal va empolainar-se per l’ocasió i va expressar aquella reivindicació local que li fos pròpia. Reivindicacions relacionades amb la rigidesa dels espais municipals, amb la manca d’equipaments per a associacions, amb la manca de reconeixement social, amb la normativitació dels usos de l’espai públic, amb la deshumanització de les relacions veïnals o amb la desacreditació de la societat civil organitzada. Reivindicacions, també, que van ser expressades, de manera més genèrica amb la lectura d’un manifest per part de Piketón Dulzón (duo humorístic creat pel CJ Lokal i el CJ Xiroc), que reclamava, amb humor, una consideració més digna de la joventut, davant un tracte de segona i davant un sistema de valors que se li associen (els quals també es manifesten en la resta de sectors de la societat) que, pels Casals, no són altra cosa que la conseqüència d’un món basat en el consum, l’individualisme i la llei del més fort.

Després van començar els tallers de graffiti, coctails, malabars, equilibris i verdusex, els quals van ser realitzats per casaleros i casaleres de les diferents entitats i van permetre que la gent es conegués en les distàncies curtes, ja que estaven pensats per unes vint persones cada un d’ells. La nit va ser del Sonat, el projecte del circuit de música dels Casals i va possibilitar que alguns grups vinculats a les entitats poguessin mostrar les seves dots musicals. Van ser presents els grups Asterix in Jamaica, Jekyll Shade i Reclam.

Diumenge va ser el dia de les xerrades en les quals hi van intervenir col·lectius i persones molt interessants que van poder explicar de primera mà les seves propostes. Persones com Miren Etxezarreta (catedrática d’Economia Aplicada i actualment coordinadora de del Seminari d’Economia Crítica Taifa), Enric Duran (reconegut activista social implicat en diverses campanyes contra l’Europa del capital i actualment responsable del butlletí moviments.cat) i Manuel Delgado (antropòleg i professor de la Universitat de Barcelona especialitzat en els darrers anys en l’anàlisi de l’espai públic i fortament crític amb el model urbanístic barceloní), van posar sobre la taula posicionaments crítics sobre el sistema capitalista (en els dos primers casos) i sobre l’espai públic (en el cas de M. Delgado), que van facilitar el debat posterior i, com no, van incentivar les ganes dels Casals a ser més explícits i valents en el seus posicionaments crítics.

A banda d’aquestes persones reconegudes en els seus àmbits, també vam poder comptar amb col·laboracions com Làgrimas Saharawis per explicar el conflicte del Sàhara o la col·laboració de la pròpia comissió de Casals Degenerades (que és el grup impulsor del projecte de gènere als Casals), per a la dinamització d’un debat sobre la els conflictes generats pel sistema de sexe-gènere actual. Al vespre d’aquell mateix dia vam tenir el correfoc en el qual hi van participar diferents colles que amb major o menor mesura eren vinculades o integrades als Casals de la federació.

Per acabar el dia, vam deixar-nos enlluernar per la vessant artística dels Casals (que no és poca) i vam poder gaudir d’una Operación Triunfo versionada a l’estil de La Banda (grup de clown). A la simulació del concurs televisiu van haver-hi les mostres de: la màgia de Popi, els curtmetratges d’Algo Diferentes i Obriu Pas, el lipdub del Lokal, l’actuació de Pikentón Dulzón i els esquetxos humorístics de La Mola. A continuació, les projeccions de Barbetrónica paral·lelament al drum’n'bass de Toolbis-tek van tancar la jornada artística.

I per fi, ja amb l’última energia que quedava als i les participants, va arribar dilluns, amb els tornejos esportius i l’escalada, als què, cap al vespre, els va seguir el correbars i el tancament de la Trobada amb els concerts de La Principal del Funk, At-versaris i Los Barrankillos, que van comptar amb un volum considerable de públic d’arreu.

Dimarts 12 tothom va tornar cap els seus barris i municipis per seguir treballant en l’activisme local. Això sí, després de la Trobada, amb la certesa que els Casals, plegats, sumen, optimitzen recursos, tenen més força i esdevenen un col·lectiu que, tot i ser heterogeni, comparteix el desig de canviar el món.